recuerdo que como si de árboles y montañas y pajarracos donde vuela el azul cielado,
las estrellas parpadean y sus pestañas son el desierto salado.
recuerdo un manga de:
un modelno samulai que anda con el pelo suelto y la sonrisa malvada,
después de la moraleja todos quieren sacar tajada
del pastel de:
chocolate con zanahoria y color calabacín,
y un horno de pueblo donde lo calienta
mi abuela:
que mira desde la carretera
¿habéis comido helado?
¿habéis comido helado?
¿habéis comido helado?
recuerdo su aparato de ultrasonidos dub
surcos recorridos con los dedos
de su arroz que hace chup chup,
recuerdo su álbum:
mi abuela espantando moscas que se cuelan en la cocina que tiene una mesa redonde juegan a cartas los vecinos,
recuerdo el paisaje que se levanta y
mi abuela que vuela:
¿habéis comido helado?
caminero no hay camino,
que no se haga sin sudar,
recuerdo que la tierra y el sol y la luna quieren hablar:
- todo nace y todo muere.
- wachiquei?
- very güel.
recuerdo que como si se levanta el telón y vemos a un hombre corriendo sobre una carretera que llega a un container donde hay una tumba
y bolsas y un árbol y una flor y una ciudad y lo lejos y lo cerca y lo que pudo haber y lo que no supo y los sitios que nunca y lo que siempre llevaba y un vestido y otro y otro y tardes en la calle y los vecinos y el campo y tal y cual, Pascual y
recordad, niños, si habéis comido helado
Entradas
13 comentarios:
Ey, como mola el dibujo tío, está muy guay!
A ver qué tal lo hace Pau!
estic a l'expectativa!!
Pau i Berto
¡Enhorabona!
M'agrada s'idea. Aquest darrer text m'ha entusiasmat Pau.
A SEGUIR AIXÍ!
UN petonet
Lucia (s'amiga d'en Xavi Perez)
moltes gràcies Lucia! un altre petó per tu!
jajaja enhorabona als dos!! el dibuix m'agrada molt i el text es super divert, es una paranoia xD
un besooo
Aquí Anònim I, menys comèdies. Això pareix un club de fans. Jo trobo....collons resulta que m’agrada el dibuix i m’agrada l’escrit. Però ja m’encarregaré de trobar qualque cosa per criticar. Fins aviat parell de pixarelles. On es en Demòstenes?
Llocades menors quan els temps s’estrenyen tot el camp es disbauxa de tempesta, amagant el diferent estil de la llum, en quant determinat pel rerefons de les maleïdes pluges de la tardor. Fins quan contramureu els tinells de la força empegueïdora? en aquesta festa bruta de tremolor de fulles, vall de llums inconsistents i d’altres desgavells que floreixen sense terme i mesura. Els dies són el infern de les nits tants sols perquè tots ens disposem a fer les llocades amb tremolors i passions des de la impudícia i el desgavell. Es això el que voleu? Crideu sense determinació, porucs de la llibertat, i penseu que els dies us perdonaran la vostra covardia?. Els vents grunyidors denoten la ferotge tebiesa dels que ploren amagats als indrets de les escletxes d’un terreny brut i brunzit per les inclemències dels temps històrics. Es això el que cerqueu? Per quan les festes de negror incommensurable i prenyades de silencis foscos?. Ja sé que hem direu que soc un engrapant de les tranqui-les aigües que baixen suaus i planeres després de la incertesa dels aturalls i les trampes dels brous mecanitzats i demoníacs. Però us dic que les incertes negrituds dels inferns donaran bones estranyades als vostres butxacons plens d’amalgames i tapiats de desitjos inconfessables.
Realment avui he tingut un mal dia.
molt bé... aplaudiria amb ses orelles!
i n'elena nostra ja ha estat partida...
Collons molt bé Pau!
M'agrada que sigui en vers, i m'agraden els jocs de paraules encadenades. Has sabut interpretar el dibuix d'una manera (sembla) autobiogràfica. Ets un modernillu, i amb molt d'estil!!
brunch?
Aquí anònim I, insisteixo "llocades menors....."
anònim I: mencanten les llocades. D'on han sortit?
drogues varies, no Pau? wachiquei caminero sudadoooo
Publicar un comentario